Després d'abandonar el seu primitiu assentament a
sa
Caleta, els fenicis fundaren a final del segle VII o principi del VI
aC Ibosim, origen de l'actual ciutat d'Eivissa. El lloc escollit pels primitius
pobladors per fundar la nova colònia fou el puig de Vila, indret
des d'on es domina la badia que fou envoltat de murades per protegir-se
dels grecs i dels romans. Ibosim fou la primera ciutat de l'arxipèlag
balear, convertint-se gràcies al comerç marítim impulsat
per l'imperi cartaginès en una de les més importants de la
Mediterrània. D'aquesta època també data el recinte
del
Puig
des Molins, considerat com la necròpolis més gran i més
ben conservada de la cultura feniciopúnica.
La tercera guerra púnica comportà la destrucció
de Cartago i a principi del segle II aC Ibosim passà a ser una ciutat
federada de Roma adoptant el nom d'Ebusus. Durant el segle V dC i després
de la caiguda de l'imperi romà, la ciutat entrà en decadència
i fou conquistada pels vàndals, després pels bizantins i
a principi del segle X dC passà a formar part de l'emirat de Còrdova
amb el nom de Yabisa. Els musulmans reconstruïren les murades i poblaren
l'illa contribuint al seu desenvolupament econòmic i cultural.
L'any 1229 el rei Jaume I conquistà Mallorca i el 1235 ocupà
Eivissa en una expedició organitzada per Guillem de Montgrí.
La ciutat i l'illa passaren a dependre de la Corona d'Aragó i foren
repoblades per catalans. Al segle XVI, davant l'aparició de les
armes de foc i els freqüents atacs dels turcs, el rei Felip II acordà
construir una nova murada que envoltés la ciutat. El projecte fou
encarregat a Giovanni Battista Calvi essent modificat i ampliat posteriorment
per Giacomo Paleazzo. Conservades fins l'actualitat, les murades renaixentistes
disposen de set baluards poligonals artillats i un revellí. Al segle
XVIII, durant la Guerra de Successió que enfrontà partidaris
de Felip V de Borbó i de Carles d'Àustria per ocupar la monarquia
de la Confederació Hispànica, Eivissa es mostrà partidària
del segon. Degut a aquest posicionament, les tropes borbòniques
ocuparen la ciutat el que representà la pèrdua de les institucions
de govern pròpies de l'illa i de la propietat de les salines, una
de les principals activitats econòmiques de l'època, que
passà a mans de la corona.
El recinte murat de la ciutat d'Eivissa, tradicionalment anomenat Dalt
Vila, té cinc portes d'entrada. La principal és el portal
de ses Taules, situat enfront del barri mariner de la Marina. Les dues
estàtues romanes situades als costats del portal són dues
reproduccions de les originals trobades durant la construcció del
recinte i que actualment es conserven al
Museu Arqueològic. Passat
el portal s'accedeix al pati d'Armes, indret singular amb deu arcs de mig
punt que durant anys acollí el primer mercat hippy de l'illa. Des
d'aquest punt i passant per un portal, que per la cara exterior també
està adornat amb una estàtua romana, s'accedeix a la plaça
de la Vila. A partir d'aquí es poden escollir diferents recorreguts
per conèixer el recinte.
Són de visita obligada, entre d'altres, els indrets següents:
els baluards i es Revellí, des d'on es contemplen extraordinàries
vistes sobre la badia, la moderna ciutat d'Eivissa, la platja d'en Bossa,
ses Salines i l'illa de Formentera; l'antic convent dels dominics, actualment
seu de l'Ajuntament d'Eivissa, on regularment es celebren exposicions i
ballades
pageses; la Catedral d'Eivissa, iniciada al segle XIV i finalitzada
al segle XVIII; el Palau Episcopal, residència del Bisbe; el
Museu Arqueològic, situat a l'antic edifici de la Universitat, institució
de govern pròpia de l'illa fins a la seva abolició per Felip
V al segle XVIII; l'edifici de la Reial Cúria, institució
equivalent als tribunals de justícia actuals; el Castell, la torre
de l'homenatge, l'Almudaina i la casa del Governador, conjunt d'edificis
militars situats a la part més alta del puig de Vila i actualment
en procés de restauració impulsat pel
Consell
d'Eivissa i Formentera; sa Carrossa, plaça on s'ubica una estàtua
d'Isidor Macabich (Eivissa, 1883-1973), popular capellà i historiador eivissenc;
el Museu d'Art Contemporani, ubicat en una antic magatzem i sala d'armes
del segle XVIII; la capella de Sant Ciriac, on hi ha una entrada que segons
la llegenda els catalans utilitzaren el 1235 per conquistar la ciutat;
el Seminari, antiga residència dels jesuïtes i més tard
seminari diocesà, actualment reconvertit en apartaments; i l'Hospitalet,
antiga església en l'actualitat habilitada com a sala d'exposicions.
Dalt Vila ofereix al visitant molts altres al·licients com són
els nombrosos bars, restaurants, botigues i galeries d'art i alguns petits
hotels, establiments que complementen l'àmplia i variada oferta
de serveis del popular barri mariner de la Marina situat entre la fortificació
i el port.
El recinte fortificat de la ciutat d'Eivissa
fou
declarat el 1999 Patrimoni de la Humanitat per la
Unesco.
Aquesta declaració també va incloure la
necròpolis
del Puig des Molins, el
poblat
fenici de sa Caleta i les
praderies
de posidònia del Parc Natural de ses Salines. Per celebrar
aquest reconeixement internacional, l'Ajuntament d'Eivissa organitza durant
el segon cap de setmana del mes de maig la festa Eivissa Medieval amb un
ampli programa dedicat a la cultura i a l'oci. Recentment, la ciutat d'Eivissa
ha ingressat en el grup
Ciudades
Patrimonio de la Humanidad de España, associació formada
pels ajuntaments de les ciutats de l'Estat espanyol que pels seus singulars
valors històrics, arquitectònics i culturals han merescut
el reconeixement de la Unesco com a Ciutats Patrimoni de la Humanitat.
Per últim, esmentar que l'Ajuntament d'Eivissa organitza regularment
visites
guiades pels carrers del conjunt històric de Dalt Vila i els
barris de la Marina i sa Penya.
Més fotografies de Dalt Vila:
-
Reportatge
fotogràfic realitzat per EivissaWeb (27 fotografies)
Fotos © BalearWeb:
1. Vista general de Dalt Vila des del mar
2. Portal de ses Taules
3. Racó pintoresc de Dalt Vila