Praderies de posidònia
La "Posidonia oceanica" és una planta endèmica de la Mediterrània amb arrels, tija, fulles, flors i fruits que viu sota l'aigua entre la superfície i una fondària màxima d'uns quaranta metres.
La planta forma les praderies de posidònia, anomenades també alguers encara que no estiguin formades per algues, que són l'ecosistema més important de la Mediterrània, equivalent al dels boscos dins els ecosistemes terrestres.
Es considera que a les Illes Balears i Pitiüses hi han uns 750 km2 d'extensió de praderies de posidònia situades sobre fons arenosos i excepcionalment sobre fons rocosos, que aporten grans quantitats d'oxigen i matèria orgànica, contribuint, d'altra banda, a l'equilibri dels sediments al formar esculls-barrera que mantenen l'estabilitat del litoral i protegeixen les platges de l'erosió. Les praderies de posidònia també són una gran font de biodiversitat al ser l'hàbitat de nombroses espècies vegetals i animals, algunes d'elles en perill d'extinció. La "Posidonia oceanica" té un cicle de creixement anual i les fulles mortes, de vegades en forma de pilota, es dipositen a les platges protegint-les de l'erosió que provoquen les onades.
Els alguers de l'arxipèlag balear es troben disseminats per molts indrets. Les principals concentracions es troben a Ses Salines d'Eivissa i Formentera, sud de Formentera, Sant Antoni de Portmany a Eivissa, sud de Menorca, les badies d'Alcúdia, Palma i Pollença a l'illa de Mallorca, i Cabrera. Tot i que la comunitat científica ha reconegut la seva importància per al manteniment de la qualitat de les aigües litorals i per a la formació i conservació de les platges, els alguers es troben amenaçats, entre altres causes, pels abocaments incontrolats que contaminen l'aigua, la construcció de ports, molls i dics que originen canvis en els corrents marítims, la regeneració de les platges amb extraccions d'arena del fons del mar, la pesca il·legal d'arrossegament, l'ancoratge no regulat d'embarcacions i la introducció d'espècies exòtiques com la Caulerpa taxifolia.
Per últim, destacar que el 1993 la Unesco va declarar l'illa de Menorca Reserva de Biosfera per l'important patrimoni arqueològic i natural que conserva, entre el qual es troben importants alguers. D'altra banda, les praderies de posidònia del Parc Natural de ses Salines situades al sud d'Eivissa i nord de Formentera, juntament amb d'altres indrets monumentals de l'illa d'Eivissa, com són el recinte fortificat de Dalt Vila, la necròpolis del Puig des Molins i el poblat fenici de sa Caleta, foren declarats el 1999 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
© 1996-2024 BalearWeb / Eivissa - Publicitat - Contactar - Nota legal - Accessibilitat